Com serien unes falles en setembre?

Per a la falla de l’in100ndi, la nostra Fallera Major per a l’exercici 2020-2021, representant de la comissió durant les falles de la pandèmia ens ha dedicat unes paraules per fer-nos reflexionar sobre aquesta setmana atípica, però igualment plena de màgia.

Que com serien unes falles a setembre? Doncs jo us ho puc contar.
Soc Cristina, Fallera Major de Borrull Socors dels exercicis 2019-2020 i 2020-2021, sí, una d’eixes Falleres Majors del “Covid”. I us responc dient que unes falles a setembre serien i han sigut les millors falles que una fallera d’ànima pot tindre. I no pel fet de la seua data excepcional i històrica que (esperem) no torne a repetir-se mai (perquè això significaria que alguna cosa no va tot lo be que deuria), sinó perquè el cos i l’ànima ja demanava a crits agafar una cadira i seure’s a fer una paella al sol. Sí, sí, encara els 36 graus que vàrem tindre alguns dies. Ahí que anàrem els fallers i falleres, canviarem el polar per una samarreta, les carpes per pèrgoles i les estufetes per ventiladors i palmitos, i ens asseguérem a fer la millor recepta que sabem: viure les Falles al 200%, perquè ja portàvem càrrega extra.

Com a Fallera Major vaig viure unes Falles a setembre plenes de sentiment, comboi, ganes, dedicació i un esperit faller inoblidable. Unes falles en les quals va diluviar la nit de la plantà, per a no perdre part de l’essència fallera, i que van convertir 80 falleres i fallers en superherois i heroïnes que vàrem aconseguir plantar front a tot pronòstic. Unes falles en les quals a dia 1 de setembre (15 de març per als fallers), menys de la meitat de la comissió anàvem a eixir a l’ofrena i eixe número es va multiplicar (tot i la indumentària i la mascareta) en només dos dies quan la gent comprovava que efectivament, unes falles a setembre eren veritat, i clar, l’ofrena és una cosa que si queda pendent, a vegades fa un poquet de picor al cor. Una ofrena que em va regalar dues coses màgiques d’eixes que es quedaran amb mi per sempre, la primera, veure tot el carrer ple de la meua família fallera esperant-me per anar a la verge, per a acompanyar-me de cor, de cos i de sentiment, amb indumentària al cos i l’essència al cor. I la segona, escoltar el meu nom entrant a la plaça, dos somnis fets realitat gràcies a les falles de setembre i a una voluntat que no es pot descriure amb paraules.

Recorde veure a la meua comissió feliç i compromesa, riallera i amb ganes, pendent de tindre el necessari perquè tot eixira perfecte després del que havíem passat, i tenint detalls amb mi fets a mesura que mai oblidaré.
Les nits curtes permeteren allargar els matins, el cansament es va transformar en il·lusió, i la Covid, present encara a les mascaretes que no ens llevàvem, no va impedir veure els somriures d’infantils i grans veient que les falles si, es feien realitat. A setembre. Com si es tractara d’una dimensió paral·lela, un març celebrant-se a setembre.
Però de tot el que vaig viure i vaig experimentar, recorde i portaré amb mi per sempre, l’abraçada constant que va ser la meua comissió durant els cinc dies. I és que sí, unes falles a setembre són possibles, perquè no es tracta de la data, del lloc o del temps, reitere, com dic sempre, que les Falles són, som i serem les persones. I allà on hi haja falleres i fallers sentint la nostra tradició, SEMPRE serà tot possible.

Una fallera major que recordarà les seues Falles a setembre, com la millor experiència de la seua vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s